Som La Agrícola, una cooperativa de persones consumidores i usuàries fundada el 1893. La seu social es troba a la carretera de Vic, 32 de Sant Fruitós de Bages, però també som propietaris de l’edifici de la carretera de Vic, 30 i del carrer Nou,10.
Molta gent ens pregunta per quin motiu, tot i que el nostre nom està escrit en català, no porta l’apòstrof.
L’explicació és ben senzilla: la primera redacció de les Normes ortogràfiques o Qüestionari Fabra data del 1911, per tant, posterior a la constitució de la nostra cooperativa.
Volem conservar el nom escrit de forma original, per recordar que la nostra entitat es va fundar dos segles enrere, abans de les normes ortogràfiques del mestre Pompeu Fabra.
El 22 d’octubre de 1893 es va constituir la cooperativa de consum “La Agrícola” pensada per proveir a les famílies associades, que eren principalment gent pagesa del poble, productes alimentaris i també articles necessaris per al treball al camp, com per exemple llavors, adobs, eines, etc.
Els fundadors de la cooperativa foren Josep Verneda i Malla, Ciprià Izquierdo i Rajadell, Fruitós Rafart i Oliveras i Fruitós Tañà i Cortina. Al cap de pocs dies s’hi afegiren més persones i es va constituir la primera junta presidida per Valentí Brucart i Galobart. L’aportació obligatòria de capital per ser soci de la cooperativa es va fixar en vint-i-cinc pessetes.
El gener de 1937, en plena Guerra Civil, la botiga es va convertir en el centre de distribució del racionament d’aliments a Sant Fruitós de Bages i el 10 de juny de 1937 va tenir lloc una reunió conjunta entre la Cooperativa i el Sindicat Agrícola, en la qual es va decidir la fusió d’ambdues entitats.
El 27 d’abril de 1939, l’alcalde nomenat pels militars franquistes, va fer paralitzar les activitats de la Cooperativa i va requisar i entregar els locals al «Servicio Local del Auxilio Social i de Falange Española» i a la sala d’espectacles i a la cuina s’hi instal·laren menjadors pels pobres del poble i més tard, al Cafè, l’Escuela Nacional de Párvulos.
A Catalunya, més de 200 cooperatives i més de 300 entitats d’altres tipologies (sindicats, partits polítics, associacions culturals, etc.) van patir l’espoli de les seves propietats immobiliàries, moltes de les quals no han pogut recuperar-les mai més. Per sort, La Agrícola va recuperar la totalitat del seu patrimoni el 1948, quan va reprendre l’activitat de Cafè i Cinema.
La botiga, ja convertida en un supermercat, va estar en funcionament i sota gestió directa de la Cooperativa fins al 1998, any en què es va decidir llogar-la a Supermercats Llobet, donat que la gestió directa es feia cada cop més complicada a causa de la incursió de les grans superfícies.
Com en altres pobles, la cooperativa La Agrícola va obrir un Cafè com a espai social de trobada. Es va optar per comprar un local en funcionament, que en aquell moment es deia “Café del Universo”. L’escriptura data del 22 de novembre de 1897 i va costar 6.900 pessetes, de les quals 4.900 corresponien a l’edifici i 2.000 als mobles, útils i altres efectes. Al cap d’uns anys, es va construir al pati del darrere una gran sala per fer-hi ball i altres activitats, un espai que també utilitzaren diversos grups i entitats del poble per a fer-hi concerts, obres de teatre, celebrar-hi conferències i actes polítics. Aquesta disponibilitat de la sala d’actes s’ha anat mantenint al llarg dels anys fins a l’actualitat.
Cap a l’any 1917, amb l’arribada de l’electricitat, a la Sala es va començar a fer cinema mut, que es compaginava amb el ball. D’aquest últim se n’encarregava una comissió que es va acabar formalitzant amb el nom de Casino La Unió. El cant coral i les caramelles funcionaren sempre a cavall entre els noms de Casino La Unió i la Cooperativa.
El cinema ha estat també un element clau del desenvolupament cultural del poble de Sant Fruitós de Bages. Uns anys després de la Guerra Civil, i amb la recuperació dels espais que havien estat confiscats acabada la guerra, el 1948 es va reprendre l’activitat de cinema, que en aquells anys ja era sonor.
La primera pel·lícula en català es va projectar el dia 1 de gener de 1967. Fou la pel·lícula “Maria Rosa”, basada en l’obra d’Àngel Guimerà i interpretada per Núria Espert i Francisco Raval.
La darrera pel·lícula que es va projectar fou “Tras el corazón Verde” l’any 1994, any en què el cinema va haver de tancar per manca de públic.
A banda de jugar a les cartes, durant anys, el Cafè de la Cooperativa també va acollir nombrosos campionats de billar i d’escacs.
Al llarg dels més de cent trenta anys d’història, el Cafè de la Cooperativa ha estat regentat per diverses persones vinculades a la cooperativa. Una de les parelles més emblemàtiques són la formada pel Mingu i la Lluïsa, socis de la Cooperativa que van regentar el Cafè des del juliol de 1988 fins el juny de 1999.
El 1899 la Cooperativa va comprar, per cinquanta pessetes, un tros de terreny per a l’entrada de carros i pas de vianants. És el que actualment es coneix com a Passatge de la Cooperativa, que enllaça amb una altra propietat que anomenem “el carreró”. A sobre d’aquest espai del passatge s’hi va construir una terrassa pel Cafè, que anys més tard es va cobrir.
El 1932 es va adquirir al soci Pau Ferrer i al preu de mil cinc-centes pessetes, un tros de pati del costat per poder fer unes finestres i sortides d’emergència de la Sala cap a l’exterior. En aquest espai i durant molts anys s’hi va fer la matança del porc i altres activitats a l’aire lliure. Actualment, es coneix com el Pati de la Cooperativa que té una tanca d’accés des del carrer Nou i també s’hi poden fer activitats de tota mena. Aquest espai comunica amb el Passatge de la Cooperativa.
El 1934 es va ampliar l’espai de la botiga amb la compra de la casa de la carretera de Vic 30, al costat del passatge, on es va ubicar l’obrador d’embotits a la planta baixa i magatzem i assecador de llonganisses a les plantes primera i segona.
Quan es va deixar la gestió directa de la botiga, l’espai de la planta baixa d’aquest finca on hi havia l’obrador, es va posar a lloguer i durant molts anys va ser la seu de la Penya Barcelonista de Sant Fruitós de Bages.
El 2025 s’ha començat a fer la renovació de l’espai de la sala, fent un canvi de la coberta, substituint l’antiga coberta d’amiant per una de moderna de panells sandvitx.
S’han conservat les encavallades de fusta originals, que tenen gairebé 130 anys i s’han renovat totes les corretges. Amb les bigues que s’han retirat, s’han fet uns bancs de fusta que es posaran a la sala per recordar aquesta obra.
Ha estat una obra complexa i el temps no ens ha acompanyat. Hem tingut molta pluja i fins i tot una bona pedregada, però finalment ens n’hem sortit.